El Síndrome de Burnout. Eines per prevenir-lo en les empreses
El burnout laboral, anomenat també com, síndrome del treballador cremat i/o de cremar-se a la feina, aquest és un trastorn emocional de connotació i creació recent, vinculat a l’àmbit laboral. Deriva de la terminologia anglesa “burn out”; que significa consumir-se o esgotar-se i es caracteritza per un esgotament físic i mental, falta de motivació per les tasques realitzades i per importants canvis en el comportament i actitud de qui ho pateix. És un tipus d’estrès laboral, conegut i anomenat com a crònic.
Aquest síndrome pot tenir conseqüències molt greus, tant físicament com a nivell emocional i psicològic. Normalment i en la majoria dels casos, acostuma a aparèixer en aquelles persones, les quals han escollit la seva professió per vocació, tot i que en un principi les manifestacions d’aquest síndrome afecten solament a l’àmbit laboral, acaben afectant la vida social, personal i familiar del treballador acusat per aquesta.
Els símptomes que es solen associar amb més frequència i comorbiditat amb aquest trastorn, són la depressió i l’ansietat, motiu actualment del gran nombre de baixes en l’àmbit laboral. Així mateix, el principal factor desencadenant del mateix és l’entorn i les condicions de treball i/o organitzacionals.
Treballadors que de manera continuada i/o freqüentment estan abocats a alts nivells d’estrès, carrega excessiva, sobrecàrrega laboral, poca autonomia, excés de burocràcia, treballs monòtons o absència de suport en l’entorn laboral, fan que es citin com a factors de risc en el desencadenament d’estrès crònic, els quals poden acabar per desembocar en el desenvolupament del síndrome de burnout. Així mateix, el diagnòstic de la gran majoria dels casos refereixen a les ocupacions i professions relatives al sector i/o àmbit de l’atenció i el servei a tercers.
Tot i no existir un perfil concret per arribar a desencadenar aquesta afectació i/o trastorn, sí que hi ha diversos trets característics, patrons de conducta i personalitat que fan que esdevinguin més propensos a experimentar-lo.
Persones conformistes, dependents i insegures, tenen més possibilitats d’acabar sofrint depressió i ansietat al fer front a les situacions que generen els alts nivells d’estrès.
Els principals símptomes són molt similars als associats a l’estrès laboral, diferenciant-se en el present, en el grau d’intensitat, molt més elevat i acusat en aquest i provocant grans canvis de carácter, actitud i comportament.
Símptomes relacionats amb la irritabilitat i el mal humor, indiferència als clients i/o companys, desmotivació, pèrdua d’il·lusió, esgotament mental, baixa tolerància a l’estrès, falta d’energia i reducció del rendiment, per citar algun d’ells.
Pel que fa a símptomes físics es pot destacar les afeccions del sistema locomotor, cardiovascular i articular, contractures i alteracions psicosomàtiques com ara, problemes gastrointestinals, migranyes o mals de cap, entre d’altres.
Hi ha alguna manera de prevenirlo des de les empreses?
La prevenció del síndrome ha de començar des de l’empresa. La primera mesura o factor a tenir en consideració passa per, avaluar les situacions generadores d’estrès i ansietat en el treballador i pendre les mesures adequades per tal de reduir-lo a temps.
Per això, cal millorar en la detecció i en l’organització per preveure d’eines i suports necessaris perquè el treballador pugui realizar les seves tasques de manera adequada i sense sobrecarregar-se laboralment.
Des de ASPID, apostem cada vegada més per eines i suports de Coaching, gestió del canvi i transformació. Aquestes, permeten als treballadors una millor gestió emocional i per fer front a l’estrès, fent d’aquesta manera que el treballador aprengui a detectar, gestionar i avaluar les seves emocions i estableixi un llindar de preferències que l’ajudin a que aquest no se sobrecarregui dins l’àmbit i l’entorn laboral.
